Un llicenciat, arquitecte, enginyer, diplomat, arquitecte tècnic o enginyer tècnic pot accedir a un títol de grau?
Sí. Els titulats i les titulades actuals poden accedir als graus, màsters i doctorats del nou sistema. El RD 1393/2007 garanteix els drets acadèmics adquirits pels estudiants i titulats d’acord amb sistemes educatius anteriors. Aquests podran cursar, si així ho desitgen, els nous ensenyaments i obtenir els títols corresponents de graduat o graduada.

Els llicenciats, arquitectes o enginyers que vulguin accedir als ensenyaments oficials de grau obtindran el reconeixement dels crèdits que procedeixi. La posterior superació dels crèdits que faltin fins a aconseguir la titulació de graduat els hi proporcionarà el títol, però en cap cas més competències o atribucions professionals.

Els diplomats, arquitectes tècnics o enginyers tècnics que vulguin accedir als ensenyaments oficials de grau obtindran el reconeixement dels crèdits que procedeixi. La posterior superació dels crèdits que faltin fins a aconseguir la titulació de graduat els hi proporcionarà el títol, però en cap cas més competències o atribucions professionals.

A l’hora d’elaborar els nous graus, la URL ha tingut en compte els mecanismes de reconeixement i transferència de crèdits per als titulats que haguessin cursat estudis similars dins de plans anteriors a la reforma.

Pot un llicenciat, arquitecte, enginyer, diplomat, arquitecte tècnic o enginyer tècnic accedir a un títol de màster universitari?
Sí. El RD 1393/2007 estableix que per accedir als ensenyaments oficials de màster serà necessari estar en possessió d’un títol universitari oficial espanyol. Per tant, podran accedir als ensenyaments oficials de màster universitari sense necessitat de cap requisit addicional, sense perjudici del que estableixi el sistema general d’accés i sense admissió als estudis de màster.


Pot un llicenciat, arquitecte, enginyer, diplomat, arquitecte tècnic o enginyer tècnic accedir a l’ensenyament de doctorat en la seva fase d’investigació?
En el cas dels llicenciats, arquitectes o enginyer, podran accedir directament al període d’investigació del doctorat si estan en possessió del diploma d’estudis avançats (DEA), obtingut d’acord amb el que disposa el RD 778/1998, de 30 de abril, o han obtingut la suficiència investigadora regulada en el RD 185/1985, de 23 de gener.

Per una banda, els diplomats, arquitectes tècnics i enginyers tècnics restaran sotmesos a la regulació general d’accés dels ensenyaments de doctorat en la seva fase formativa. En tot cas, sempre es podrà accedir als ensenyaments de doctorat en la seva fase de formació estant en possessió d’un títol de màster universitari.


El crèdit ECTS suposa que l’estudiant treballi una mitjana d’unes 40 hores setmanals. Serà possible combinar l’estudi i el treball?
Sí que seran tasques compatibles. De fet, el propi RD 1393/2007 estableix que les universitats, en el disseny de les seves titulacions oficials, hauran de definir el “nombre mínim de crèdits ECTS de matrícula per estudiant i període lectiu” de tal manera que permeti als estudiants cursar estudis a temps parcial (per raons de feina, familiars, personals, etc.), compatibilitzant estudis i activitats extrauniversitàries.

En general, es tendirà a que les hores de classe presencial disminueixin. Això, unit a que el sistema pel qual s’ha optat és menys rígid que l’actual, hauria de facilitar aquesta compatibilitat. No obstant, la valoració del treball en crèdits ECTS és això, una valoració, una previsió. No es pot simplement aplicar una fórmula matemàtica. Cal dir que el treball fora de l’aula ja es realitzava fins ara, tot i que no es tingués en compte a l’hora de comptabilitzar l’esforç per una matèria. Però la diferència és que el crèdit antic valorava i mesurava el treball dels docents, en canvi, el crèdit ECTS valora i mesura el treball dels estudiants.


Els graus tindran el mateix reconeixement professional que les actuals diplomatures i llicenciatures, o pel contrari, van professionalitzar-se proporcionant un nivell de formació i capacitació més proper a un FP?
La formació de grau és equivalent a la proporcionada per les llicenciatures i millora la de diplomatures. El grau proporciona una formació general en una o diverses disciplines, orientada a la preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter professional. Però, a diferència del màster té com a objectiu que els estudiants adquireixin una formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinar, orientada a l’especialització acadèmica o professional.

Els graus no són, per tant, ni més ni menys professionals que altres titulacions actuals, ja que estan definits com una formació general, en una o diverses disciplines, la seva orientació a la preparació per a l’exercici d’una activitat de caràcter professional s’ha d’entendre com a una oportunitat per ajustar la formació a les expectatives dels estudiants, que poden ser professionals però també per a l’aprofundiment personal.

La reforma que alhora s’està duent a terme permet reordenar les titulacions, optimitzant la seva estructura i assolint majors rendiments del treball dels estudiants.


L’EEES suposa rebaixar el nivell formatiu de les titulacions de grau i obligar als estudiants a cursar un màster? Serà precís estudiar un màster universitari per accedir al mercat laboral?
No. La titulació de grau permetrà obtenir una formació general bàsica de la titulació i una preparació adequada i suficient per a l’exercici professional.

Únicament, i amb caràcter excepcional, quan es tracti de títols de màster que habilitin per a l’exercici d’activitats professionals regulades a Espanya, el Govern establirà les condicions a les que haurà d’ajustar-se els corresponents plans d’estudi, que a més, hauran d’ajustar-se a la normativa europea aplicable. Aquests plans d’estudi hauran, en tot cas, de dissenyar-se de forma que permetin obtenir les competències necessàries per exercir aquesta professió. A tals efectes la universitat justificarà l’adequació del pla d’estudis a aquestes condicions. Aquesta situació es circumscriu a un grup molt reduït de titulacions: dret, enginyeries superiors i professorat d’ensenyament de secundària.

D’altra banda, gràcies a la nova estructuració dels ensenyaments, desapareixeran les diferències entre diplomatures i llicenciatures, o de la mateixa manera, entre arquitectures/enginyeries tècniques i arquitectura/enginyeria. Les diplomatures i titulacions tècniques no estan pensades perquè els seus titulats puguin continuar estudiant de forma esglaonada augmentant la seva capacitació. Així, després de cursar, per exemple, la diplomatura en infermeria o una enginyeria tècnica no era possible accedir al doctorat, pel fet de ser una diplomatura o carrera tècnica, no superior. La nova estructura facilitarà que tot grau doni accés a cursar ensenyaments de màster universitari.

No obstant, amb caràcter general, ningú estarà obligat a cursar un màster universitari excepte en els casos assenyalats d’algunes professions regulades per llei.


Què han de fer els estudiants que hagin iniciat els estudis d’una titulació segons les normes anteriors?
Poden continuar amb el seu pla d’estudis actual fins a la seva extinció o bé optar per incorporar-se al nou pla a través dels mecanismes que cada centre docent estableixi. En qualsevol cas se’ls presentarà de la forma més clara i entenedora possible el seu itinerari d’adaptació als nous plans o de finalització de la titulació que estiguin cursant.


Valdrà el meu títol actual en un altre país?
Els títols actualment tenen validesa a Europa però han de ser homologats al país de destinació. Amb el Suplement Europeu al Títol es facilitarà molt el procés de reconeixement de les qualificacions i dels títols obtinguts i també la mobilitat acadèmica i laboral, tant d’estudiants com de professorat.


Bolonya suposa la mercantilització i privatització de la universitat?
Bolonya canvia l’escenari educatiu en favor de les universitats, que passen a tenir més autonomia i capacitat de maniobra a l’hora d’elaborar els seus plans d’estudis. A dia d’avui, l'adequació de tots els plans d'estudis és verificada per les agències de qualitat, que han de vetllar per la coherència i la unificació de tots els estudis segons pautes europees i no pas seguint criteris empresarials. És a dir que qui aprova una titulació o una altra no és una empresa sinó una agència externa que té com a missió contribuir a la millora de la qualitat del sistema d’educació superior mitjançant l’avaluació de l’ensenyament, professors i institucions. A més, una part dels ingressos de les universitats provenen com a resultat de convenis i acords subscrits amb empreses i institucions.


Les titulacions s’aprovaran per criteris mercantilistes i sota la pressió de les grans corporacions empresarials? Qui decideix quines titulacions es podran o no estudiar a cada universitat? Quin paper juga el Consejo de Universidades i l’ANECA en aquest procés?
No. Són les universitats les que, en l’exercici de la seva autonomia, decideixen quines titulacions han de conformar la seva oferta acadèmica. I són elles mateixes les primeres en decidir la orientació que ha de donar-se a aquesta oferta. El fet de preocupar-se per l’empleabilitat dels futurs titulats universitaris, dotant a la seva oferta acadèmica d’una orientació que té en consideració les necessitats socials i productives, és una responsabilitat de cada universitat que no significa cedir a interessos empresarials.

Les titulacions es dissenyen des de les universitats, si bé han de ser objecte d’una avaluació externa que asseguri, a priori, uns nivells de qualitat, a la vegada que una correcta adequació al marc establert pel RD 1393/2007 d’ordenació dels ensenyaments universitaris. És en aquesta tasca d’avaluació externa en la que el Consejo de Universidades i l’ANECA tenen capacitat avaluadora.

El Consejo de Universidades (que reuneix els rectors de les universitats i el Ministerio de Ciencia e Innovación - MICINN) és l’òrgan responsable d’informar favorablement o no de les propostes de les universitats i dels Governs de les Comunitats Autònomes encarregades d’autoritzar o no la seva oferta i impartició. I l’ANECA és una fundació estatal creada el 19 de juliol de 2002, en compliment d’allò establert a la LOU. L’ANECA té com a missió: contribuir a la millora de la qualitat de Sistema d’Educació Superior, mitjançant l’avaluació, certificació i acreditació d’ensenyaments, professorat i institucions.


Seguiran existint les beques o aniran desapareixent i seran substituïdes per beques préstec?
Les beques es mantenen de la mateixa manera com han existit fins ara. Els préstecs renda són complementaris, no una alternativa al model de beques tal i com el coneixem.

Els programes d’ajuts i beques han de tenir la garantia de la igualtat d’oportunitat en els diferents nivells d’ensenyament. En conseqüència, és un sistema en processos de canvi i millora contínua.

A més, totes les parts participants en el procés d’ensenyament superior estan d’acord en què s’ha de seguir reforçant el sistema de beques, que corregeix les dificultats econòmiques que poden tenir els estudiants.